L'educació emocional: eix transversal en el TVA

L'educació emocional és una expressió que en aquests darrers anys està sonant amb més fortalesa en els contextos educatius. Així doncs, la fonamentació teòrica i pràctica ha demostrat que l'educació emocional pot afavorir l'autoconeixement personal i la regulació de les nostres emocions per a una autònoma gestió de la pròpia vida i desenvolupar-nos millor com a persones.

Aquest, podríem dir, que és un de l'objectiu bàsic en que es centra el programa de transició a la vida adulta: Ser autònom i capaç de gestionar la pròpia vida. A partir d'aquest objectiu principal, se'n deriven tots els objectius específics que us he anat comentat en anteriors entrades. 

En les mes observacions vers la psicopedagoga amb el grup d'alumnes de TVA he pogut veure i analitzar com l'educació emocional és sempre present en tot allò que realitzen, en dues vessants: com a mitjà per aconseguir una tasca, i com a finalitat pròpia.

L'educació emocional es un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdos, cognitiu i emocional, els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per a això es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions a fi de capacitar l'individu per a afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar en benestar personal i social (Bisquerra, 2000, p. 243).

Les mancances vers les capacitats cognitives que poden presentar les alumnes de TVA s'han anat treballant al llarg de tots els anys de la seva vida a l'escola, i el que ara es prioritza és com aquests coneixements que han adquirit (cada alumne té un coneixement molt divers en funció de les seves capacitats) poden ser útils en la seva vida diaria. Així doncs, l'educació emocional juga el paper més clau en aquest procés. Moltes d'aquestes alumnes, presenten un bloqueig emocional que les impedeix realitzar activitats diaries, tals com, comprar, agafar el transport públic, sentir-se segures a l'hora d'orientar-se pel carrer, etc. És per això, que una de les mancances que considero que l'escola pateix (com molts centres educatius), és que no hi ha una educació emocional explícita des del primers anys d'escolarització. Com a futurs psicopedagogs/es, penso que és un dels aspectes que hem de tenir present en la nostra tasca diaria: no oblidar-nos de la part emocional tan essencial en el procés d'aprenentatge. 

Com a tall d'exemple, exposo alguns dels objectius que persegueix l'educació emocional (Bisquerra, 2000, p.163):

–Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions. 

–Identificar les emocions dels altres.

–Denominar les emocions correctament.

–Desenvolupar l'habilitat per a regular les pròpies emocions. 

–Adoptar una actitud positiva davant la vida.

–Pujar “l'umbral” de tolerància a la frustració.

–Prevenir els efectes nocius de les emocions negatius.

–Desenvolupar l'habilitat per a generar emocions positives.

–Desenvolupar l'habilitat d'automotivar-se.

–Aprendre a fluir.