L'atenció individualitzada és possible?

Cada dilluns, en la docència que imparteix la psicopedagoga en el programa de TVA, intervinc constantment per tal d'integrar-me plenament en la dinàmica i alhora seguir observant i reflexionant sobre la tasca psicoeducativa.

Una de les coses que més em va fer reflexionar sobre el límits que una psicopedagoga pot trobar-se impartint una docència amb alumnes amb necessitats educatives especials em va sorgir arrel d'un dels comentaris que ella em va fer la primera tarda que l'ajudava en la segona part de l'activitat que realitzen cada dilluns i que a continuació us comentaré.

Com ja us vaig explicar, cada dilluns a la tarda realitzen l'activitat d'anar a comprar. La segona part d'aquesta activitat consisteix en tornar al espai del TVA, seure en rotllana i agafar la llista de la comprar per tal de fer un revisió individual i per escrit de la compra que han realitzat. Per fer-ho, cada alumna ha d'emplenar un quadre similar a aquest:

Com podeu veure, la llista de la compra es divideix en tres columnes i en la primera part de la tarda només completen la primera escribint-hi a cada filera el nom d'allò que han de comprar. Quan tornem amb la compra feta, han de completar el quadre escribint-hi en la segona columna el pes o unitats d'allò que han comprat, i en la tercera columna els diners que ha costat. Tot i només ser 5 alumnes en aquest programa, la realització d'aquesta activitat, segons em comenta la psicopedagoga, és la més dificultosa per a elles. Ninguna d'elles, encara, és capaç de realitzar la llista sense ajuda i constantment necessiten recolzament per a fer-la. Totes elles presenten ritmes i aprenentatges totalment diferenciats, fet que fa molt necessari realitzar un suport individualitzat.

Doncs bé, la psicopedagoga em va comentar que el fet que estigués amb elles compartint aquesta activitat, facilitava la realització d'aquesta ja que compten a una persona més que pot ajudar i realitzar una atenció individualitzada. A mesura que han anat passant els dies, la psicopedagoga em comenta que l'activitat està millorant gràcies a aquest component. Ella sola, per moltes capacitats organitzatives i metodològiques que tingui, no arriba a cobrir les necessitats indidividuals que presenta cadascuna, i això, causa un neguit en el professional constant vers la seva tasca psicoeducativa.

En la actual realitat educativa social i educativa, és possible que ens trobem en contextos similars a aquest en el qual la intenció del professional és realitzar una intervenció individualitzada però no tenir els mitjans per dur-la a terme. Com podem treballar aquest aspecte? Quines alternatives tenim com a professionals? Quines poden ser-ne les causes educatives vers a l'alumnat? I vers els professionals?

Un seguit de preguntes que em realitzo constantment i que quan tracto de resoldre-les, em sorgeixen encara més preguntes. El que tinc clar és que tenim un gran repte com a futurs psicopedagogs/gues i que, tot i que el sistema educatiu no ens facilita les condicions per tal de dur a terme la nostra tasca, hem de seguir lluitant i formant-nos per tal de vetllar per el progrés i millora de cada alumne i alhora, cuidar-nos com a professionals sense decaure en desànim i desmotivacions.

Us deixo dues aportacions bibliogràfiques que parlen sobre aquestes reflexions i que proposen diferents estratègies i propostes per tal de poder atendre la diversitat tot i que les condicions no siguin sempre les idòneas.

• AAVV (2000) Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó
• AAVV (2001) Estrategias organizativas de aula. Propuestas para atender la diversidad. Barcelona: Laboratorio Educativo/Graó